Alguns aspectes del desenvolupament capitalista actual
és un article de Antxon Mendizabal i Sagra López. Publicat en ALDARRIKA: Observant de prop a l'enemic. Dossier FMI, BM, GATT. Seminari Erandio 1,2,3 juliol 1994. Pp 3-17. Traduït per Alternativa Estel i publicat en català en la web de ENDAVANT.

3.- La revolució de la microelectrònica.

La revolució de la microelectrònica es desenvolupa en un context marcat per poderosos avanços tecnològics i científics en la pràctica totalitat de les disciplines científiques: la comunicació, la bioquímica, l'electrònica, la física molecular, el món aereo-espacial, etc. (13). No és cap secret que els ràpids avanços actuals en temes com la fusió nuclear, la computació òptica, la comunicació per satèl·lit, bioenergia, superconductivitat, etc. poden alterar radicalment el paisatge geopolític del planeta. En el referent a la seua incidència en els processos productius s'expressa fonamentalment en l'anomenada revolució de la microelectrònica. El nucli central de la tecnologia microelectrònica és el microprocessador de silici, capacitat per a realitzar funcions aritmètiques i lògiques, així com per a processar la informació que rep.

L'aplicació al terreny socioeconòmic de les "noves tecnologies" derivades d'aquesta revolució de la microelectrònica (el robot industrial, les màquines amb control numèric, els sistemes de fabricació flexible, l'aplicació de la informàtica en camps com el disseny, el dibuix i el càlcul, la telemàtica, etc.) té àmplies repercussions en la dinàmica econòmica, social i política del nostre Planeta. Citarem ací:

El desenvolupament de l'atur estructural. És a dir, el lent creixement de l'economia mundial, amb dèbils taxes d'increment del PIB, va parell amb una acceleració de la innovació i desenvolupament tecnològics sense precedents històrics (concretada per la implantació generalitzada de processos productius semiautomatitzats i la creixent implantació de processos productius totalment automatitzats) que ha revolucionat la productivitat, fent innecessari gran part del temps del treball emprat avui en dia en els processos productius. El resultat d'aquest procés és l'aparició d'un atur qualificat com "estructural" i irresoluble en l'interior de les actuals relacions del funcionament capitalista.

La transformació del contracte de treball. En efecte, és conegut que les societats modernes s'erigeixen sobre una base civilizatòria que fa que els productors directes i indirectes de la plusvalua d'una societat no puguin decidir sobre el contingut d'aqueixa plusvalua, sobre el seu destí, ni sobre la forma i manera en què ha de ser organitzada la seua producció. Aquest funcionament es justifica i legitima per l'existència d'un contracte de treball entre els detentors dels mitjans de producció i els venedors de la força de treball que reserva als capitalistes la direcció de l'activitat productiva i la decisió sobre el contingut i destí de la plusvalua.

No obstant això, l'anàlisi de la naturalesa de les tecnologies modernes derivades de la revolució microelectrònica (que estan basades en l'automatisme i s'introdueixen ràpidament i massivament als tallers) mostra que la utilització productiva de les noves tecnologies requereix un alt nivell d'iniciativa per part dels/les productors i revalora ací els aspectes del capital intangible com la motivació, la qualificació, la capacitat d'iniciativa, la creativitat, la intel·ligència, etc., obligant a una "redistribució del poder" en el si de l'empresa (14).

Per als treballadors/es s'obre doncs una oportunitat històrica que al nostre parer ha de ser aprofitada per al qüestionament del "contracte de treball capitalista" cristal·litzant una línia que fomenti el control dels processos de treball per part de la base social i conquisti el poder de decisió d'aquesta mateixa base sobre el contingut i destí de la plusvalua produïda.

Però l'existència al mercat de treball d'un personal estable i immers en els nous mètodes de gestió "post-taylorians", té el seu revés dialèctic en el control que el capital exerceix sobre els processos de selecció. En efecte, a través dels criteris exigits a la nova mà d'obra per a la seua inclusió en aquests nuclis privilegiats del mercat de treball, el capital estableix unes condicions socials, polítiques i ideològiques als/les aspirants, que estan en la base dels processos de "exclusió" d'aquells/es que no li són afins.

A més a més, en una societat marcada per l'escassa oferta de llocs de treball i pel procés de funcionarització, aquests processos d'exclusió convergeixen amb altres (per raons ideològiques i polítiques) paral·lels procedents del sector públic. Els processos d'exclusió actuen de manera que els/les candidats rebutjats en una selecció acumulen punts negatius i són més fàcilment rebutjat en les seleccions següents.

Així, els processos d'exclusió transformen progressivament als sectors afectats en sectors marginats. La justificació a nivell social d'aquest estat de coses sota l'argument burgès que "no són bons/es per al treball" fa que els afectats coneguin una deterioració progressiva de la seua personalitat i interioritzin una psicosi de fracàs. Ací, els/les marginats del treball s'enfronten sols als seus problemes transformant-se en marginats de la societat i posteriorment de la comunitat.

L'existència creixent de bosses importants de marginació que funcionen amb aquesta lògica reprodueix amb força en la societat l'individualisme i la cultura de la por, de manera que es debilita considerablement la capacitat de resposta social a la misèria, marginació i sobrexplotació existents.

La creació de noves estructures laborals basades en la descentralització i deslocalització del treball respecte a una oficina central. És el que s'anomena "el treball en casa" que permet desenvolupar l'activitat laboral des de la pròpia llar del treballador/a mitjançant una terminal amb ordinador connectat a l'empresa. Es tracta d'un treball generalment individualitzat, que exigeix una certa polivalència al treballador/a, i li permet treballar a la llar amb tota una gamma d'alternatives i combinacions que inclou quasi sempre tecnologies d'informació i comunicació.

És evident que aquesta nova forma de "treball a la llar", que s'aplica només per a determinades tasques productives, representa la consolidació d'una tendència contraposada als "equips de treball" interdependents que s'implanten en aquelles empreses que utilitzen noves tecnologies. Es tracta d'una forma de treball basada en una extrema flexibilitat laboral, que aprofundeix la subordinació del treballador/a al capital (permetent resoldre, per a determinades tasques, les contradiccions socials plantejades per les noves tecnologies en el si de l'empresa, de la manera més favorable per al capital).

En efecte, les noves estructures organitzatives i productives basades en la descentralització i deslocalització del treball aguditzen la dispersió i l'aïllament laboral dels/les operaris, dificultant enormement l'activitat sindical i generant cultures desclassades que es motiven exclusivament en funció dels seus propis interessos personals.

D'aquesta manera el "treballador/a potencial" està a disposició de l'empresari (de forma que aquest pot contractar-lo o acomiadar-lo quan vulgui), manca de drets d'antiguitat i de possibilitats de promoció, viu en la inestabilitat salarial i ha de finançar-se la seua pròpia seguretat social. El nou "treball a domicili" permet a la dona realitzar la seua activitat laboral sense eixir de la seua llar, mantenint la doble jornada d'aquesta i en un context familiar jerarquitzat, aprofundeix la seua relacions de subordinació personal i elimina la dimensió comunitària i social que li proporcionava la contractació per compte aliè en el treball de la fàbrica.

En EUA existien 18 milions de "treballadors/es a domicili "en 1989. A Europa, són Gran Bretanya i França els Estats més proclius a desenvolupar aquesta modalitat de treball. Tot i això, es considera que aquesta fórmula de treball, com a conseqüència de la irrupció de les noves tecnologies de la comunicació, experimentarà un enorme desenvolupament a finals de segle i principis de que ve. Així, es calcula que a principis del segle XXI el 15% de la població treballadora europea (13 dels 90 milions que compondrà la seua població activa) podrien realitzar la seua activitat laboral des de la seua pròpia llar. (15)

La transformació de la redistribució espacial del treball social redefinint la relació existent tant entre els països industrialitzats i els països en vies de desenvolupament com entre el centre i la perifèria en l'interior mateix dels països desenvolupats (16). Citarem ací com a variables significatives:

La generalització de la subcontractació, que a l'empara de la introducció de les noves tecnologies "s'aguditza" en l'actual crisi econòmica (aprofundint la dinàmica manifestada en l'època de domini fordista), mostrant-se com a part d'una estratègia del sistema que concentra als països desenvolupats les labors de gestió, disseny, investigació, enginyeria, planificació i comercialització, mentre ubica les labors d'execució, producció i muntatge, als països subdesenvolupats o en determinades franges de treballadors/es en l'interior dels països desenvolupats.

Una de les conseqüències d'aquest procés és la polarització de la qualificació entre el centre i la perifèria. Assistim així a la formació al centre d'un grup de treballadors/es altament qualificats i retribuïts (conformant el "programari" del procés productiu) rodejats d'uns sectors "fidels", no tan qualificats però suficientment estables i retribuïts com per a assegurar aquesta fidelitat. Contràriament assistim a la formació a la perifèria (països subdesenvolupats i sectors marginats als països desenvolupats) d'una massa de treballadors/es desqualificats/des i desprofesionalitzats/des, i en condicions de treball summament precàries (treball a domicili, subcontractes, eventuals, etc.).

La implantació progressiva del model "Toyotista" als països del Centre, passant de la producció de massa a la "especialització flexible", establint una organització del treball basada en el "treball d'equip", la rotació de les tasques, la semiespecialització de les persones, la competència entre els grups, la cohesió social, la fidelitat a l'empresa etc. i perfilant una societat en què un sindicalisme fortament establert a nivell de la gran empresa negocia amb la patronal l'estabilitat de l'ocupació a mig terme, l'organització del treball, la productivitat, les bones condicions laborals i l'elasticitat salarial, mentre una xarxa de PYMES i un conjunt de districtes industrials basats en la flexibilitat, la precarietat i l'absència de cobertura social, complementen el model.

A nivell internacional, les temptatives desesperades del Tercer món per a pagar el seu deute extern, la necessitat dels EE.UU. D'equilibrar els seus comptes exteriors i la integració dels països de l'Exurss en el món de l'economia de mercat auguren una agudització de la competència internacional. Com afirma Alain Lipietz, "tot fa pensar que la conformació d'un món cada vegada més toyotista, amb elevats salaris, alta tecnologia i elevada qualificació als països del Centre (sota hegemonia germaniconipona) s'estructurarà amb una perifèria en què es generalitza el model neo-taylorista sobre processos productius intensius en factor treball i assentats en baixos salaris i escassa qualificació", fent del "dumping social" el seu element més competitiu.